¿Una Sociedad pasiva? Actitudes, activismo y conflictividad social en el franquismo tardío
Ysàs i Solanes, Pere

Ayer. (Madrid. Núm 68 (2007) p. 31-57)

Determinades visions i interpretacions del tardofranquisme han establert que la societat espanyola va acceptar passivament el règim dictatorial, fins al punt que això ha esdevingut un toposrecurrent. D'acord amb aquesta tesi, el franquisme ?definitivament consolidat i admès internacionalment al llarg de la primera meitat de la dècada de 1950? persistí en una societat que gaudia dels beneficis del desenvolupament econòmic i que assistia com a mera espectadora al canvi polític que es materialitzà a la segona meitat dels anys setanta. Sens dubte, un estudi més minuciós de la societat espanyola des de l'inici de la dècada de 1960 fins a la segona meitat dels setanta troba que aquesta passivitat política coexistí amb una notable Conflictivitat social ?en especial obrera i estudiantil i, de manera una mica més tardana, també ciutadana i veïnal? i amb freqüents manifestacions crítiques amb la dictadura, en un marc de creixent suport opositor malgrat la pressió dissuasiva del formidable aparell repressiu franquista. Aquest article explica els fonaments, les característiques i els efectes d'un conjunt de fenòmens que no solament desmenten la imatge d'una societat passiva, sinó que tingueren un paper molt rellevant en la vida sociopolítica dels tres darrers lustres de la dictadura.

Disidencia y subversión : la lucha del régimen franquista por su supervivencia, 1960 - 1975
Ysàs i Solanes, Pere

Barcelona : Crítica, 2004
ISBN 8484325563

"Franco murió en la cama" o "el régimen no estaba entonces seriamente amenazado" són expressions habituals. El cert és que, per contra, la dictadura estava minada per l'oposició que, des dels anys seixanta, protagonitzaven obrers i estudiants, i per les actituds crítiques d'intel·lectuals i d'amplis sectors de l'església. La importància d'aquesta oposició fou silenciada pel règim i ha estat ignorada pels que després s'atribueixen el protagonisme de la transició. El que aquest llibre ens ofereix, a partir d'una documentació interna fins ara desconeguda, és la visió que el mateix règim tenia del problema i els seus esforços per fer-hi front. Hom coneix gràcies a aquest document les llistes negres d'escriptors, actors o eclesiàstics; les temptatives per neutralitzar la creixent Conflictivitat social i el dissentiment polític, les tensions internes de la dictadura; les propostes per subornar dissidents i molts altres aspectes, massa ignorats, que aporten noves llums a la història del franquisme i permeten entendre millor el seu esgotament final.

Nuevos estudios sobre el movimiento estudiantil antifranquista
Rodríguez Tejada, Sergio

Ayer. (Madrid. Núm 77 (2010) p. 263-278)

En el context d'un creixent interès historiogràfic per la dictadura franquista, en els últims anys estan apareixent nous treballs sobre el moviment estudiantil universitari que mereixen l'atenció dels experts. Després d'un breu repàs de la bibliografia prèvia aquí es realitza una exposició dels elements més destacats de les publicacions recents i dels aspectes encara oberts a la investigació.

Compañeras : la militancia de las mujeres en el movimiento antifranquista en Valencia
Rodríguez Tejada, Sergio

Historia del presente. (Madrid. Núm 4 (2004) p. 123-146)

Fins ara, la participació de les dones en el moviment estudiantil contra el franquisme no ha estat objecte d'anàlisi. Aquest fet pot deure's als prejudicis dels investigadors sobre el tema (generalment homes), però també pot estar relacionat amb les especials condicions de l'activisme polític de les dones en el període. Prenent exemples del cas valencià i començant amb els antecedents en les organitzacions d'esquerres anteriors i en el sindicat estudiantil oficial (el SEU), l'autor revisa alguns aspectes de la política universitària femenina en els Sindicats democràtics i en els partits polítics d'esquerres i conclou que la participació de les dones va ser quantitativament limitada i sovint relegada, però menys del que les fonts (incloent-hi la memòria de les dones) inicialment suggerien. Aquesta fou, a més, decisiva per tal de canviar el mateix sentit de "la cosa política" i fou una experiència més bona que dolenta per a ulteriors militàncies en altres moviments, com el feminista.

Nosotros los comunistas : Memoria, identidad e historia social


Madrid ; Sevilla : Fundación de Investigaciones Marxistas : Atrapasueños, 2009
ISBN 9788487098529

L'obra té l'objectiu de narrar la història del PCE centrant-se en les posicions i experiències dels militants. La publicació recull les ponències del II Congrés d'Història del PCE (22-24 de novembre de 2007) organitzat per la Fundació d'Investigacions Marxistes, dedicades a aspectes fins al moment poc atesos de l'organització comunista. En aquest sentit, l'estudi de la doctrina i de la identitat del partit és treballada per David Ginard, Xavier Domènech, Francisco Erice i Francisco Sevillano, mentre que la "qüestió femenina" és analitzada per Claudia Cabrero i Irene Abad. Carme Molinero, Sergio Rodríguez Tejada i Rubén Vega analitzen l'oposició comunista a la dictadura -el PCE ha estat fonamentalment reconegut per la seva visualització particular com a plataforma aglutinadora de bona part de l'antifranquisme-, i el projecte cultural dels comunistes espanyols és estudiat per Manuel Aznar Soler. Finalment, el llibre planteja també una reflexió sobre el model de democràcia a què aspirava el PCE (Francisco Fernández Buey) i algunes conclusions sobre la situació amb què el partit arribà als transcendentals moments de la transició democràtica (Josep Fontana).

Movilización social y cambio político : De la crisis del franquismo a la consolidación de la democracia
Molinero Ruiz, Carme

En: Mundos de ayer. Murcia : Ediciones de la Universidad de Murcia, 2009. p. 363-386
ISBN 9788483718872

Des de la meitat de la dècada dels anys seixanta i fins l'inici dels vuitanta, la societat espanyola va viure una intensa experiència de mobilització social i política que contrasta, encara que per motius ben diferents, amb l'experimentada prèvia i posteriorment a aquells anys. La consolidació dels moviments socials en la dècada que va de mitjan anys seixanta a la mort del dictador va ser resultat del canvi i de la revitalització de la societat espanyola i, al mateix temps, agent fonamental de la crisi de la dictadura. En els últims anys de la dècada dels setanta la mobilització social, contra el que amb freqüència s'afirma, va ser igualment important: la crisi econòmica, la necessitat de conformar un nou model sindical per a la Democràcia, així com la voluntat d'exercir els drets de Ciutadania, va impulsar la mobilització encara que, en molts casos, aquesta mobilització tingués un caràcter defensiu en contrast amb allò succeït en els anys anteriors. La investigació sobre els moviments socials a Espanya està clarament inclinada cap a la primera meitat dels anys setanta, ja que el canvi d'escenari intern i internacional, com a resultat en bona mesura de les conseqüències de la crisi econòmica, va provocar que els esmentats moviments modifiquessin de forma notable les seves característiques a la segona meitat de la dècada i deixéssin de tenir el protagonisme aconseguit en els anys anteriors.

La Cara al viento : estudiantes por las libertades democráticas en la Universidad de Granada (1965 - 1981)
Martínez Forondona, Alfonso

Sevilla ; Córdoba, Fundación de Estudios Sindicales Archivo Histórico de CCOO Andalucía : El Páramo, 2012
ISBN 9788494395758

El moviment estudiantil i el moviment obrer van ser els dos pilars essencials de la lluita antifranquista. El moviment estudiantil a la Universitat de Granada -la tercera més important d'Espanya- emergeix en la segona meitat dels anys seixanta creant o bé el Sindicato Democrático de Estudiantes Universitarios (SDEUG) o bé altres formes d'autoorganització que reivindicaven la reforma democràtica de la universitat, però també de les llibertats democràtiques perdudes després del triomf feixista en la guerra civil espanyola. Els murs i passadissos de les facultats, però també les parets i els carrers de Granada, Jaén, Almeria i Málaga foren sembrats de díptics, cartells i pintades que qüestionaven des dels continguts de l'ensenyament fins a la Repressió indiscriminada del règim. La Universitat es va convertir en una escola democràtica de Ciutadania organitzadora de tota mena d'activitats culturals alternatives (conferències, recitals musicals, teatre, cine-clubs o exposicions) on van confrontar no només amb el règim, sinó també amb les pròpies autoritats acadèmiques. El moviment estudiantil, fruit del seu incessant activisme, va ésser víctima d'una doble Repressió: la governamental i l'acadèmica. La primera detenint, encarcerant o jutjant els activistes universitaris; la segona, malgrat que de menor intensitat que en altres districtes universitaris, tancant facultats o denegant actes culturals. Fruit de la Repressió al llarg d'aquestes dues dècades alguns centenars d'universitaris del districte de Granada en van patir les conseqüències: vexacions o maltractaments físics i psicològics en comissaries on eren traslladats després d'ésser detinguts en manifestacions, concentracions, segudes o assemblees dins i fora dels recintes universitaris. Molts d'ells van acabar a la presó com a condemnats del Tribunal d'Ordre Públic, però també foren alguns confinats fora del districte universitari després dels estats d'excepció, o se'ls van imposar multes significatives. A molts se'ls va denegar la pròrroga del servei militar, i en alguns casos van ésser expulsats d'Espanya. En altres casos, alguns estudiants van patir les agressions de les bandes d'extrema dreta. I, el més greu, l'assassinat de l'estudiant Francisco Javier Verdejo, que juntament amb els tres obrers de la vaga de la construcció de Granada va perdre la vida per defensar drets laborals i llibertats democràtiques. Aquest llibre és un homenatge a tots ells i a totes elles perquè des del llur inconformisme i de vegades des d'un heroisme no buscat, van obrir finestres de llibertat.

Por surcos y calles : movilización social e identidades en Galicia y País Vasco (1968 - 1980)
Lanero Táboas, Daniel

Madrid : Los Libros de Catarata, 2013
ISBN 9788483198445

Fa ja cert temps que la investigació històrica ha demostrat que, finalitzat el franquisme, la implantació d'un règim democràtic a Espanya va ser quelcom més que un pacte entre elits polítiques. Diversos sectors de la societat espanyola, amb la seva pressió 'des de baix', van tenir un paper determinant en l'obertura del sistema polític. Aquests col·lectius socials (dones, treballadors, estudiants i veïns) no van actuar sols en l'àmbit urbà. Aquest llibre estudia el Món rural del final del franquisme i la transició atenent a la intensa politització i les diverses manifestacions de Conflictivitat social que aquest va experimentar. Actors, moviments socials, discursos i pràctiques polítiques (noves i velles) interactuaren entre sí i es van relacionar al seu torn amb el procés de canvi estructural de l'Espanya rural de 1960 en endavant. L'obra s'endinsa també en la transformació de les imatges i els discrusos sobre el camperolat i la ruralitat durant aquest mateix període, en la seva capacitat per a sostenir identitats nacionals reinventades o en la seva funcionalitat política, i posa de manifest la necessitat d'estudiar (sota nous enfocaments) la relació entre món urbà i rural durant aquesta etapa.

La Sociedad española en la Transición : los movimientos sociales en el proceso democratizador


Madrid : Biblioteca Nueva, 2011
ISBN 9788499402116

En aquesta obra participen vint-i-vuit investigadors, de diferents uninversitats espanyoles i estrangeres, que abarquen els principals aspectes que contribueixen a explicar el paper de la societat en la transició democràtica i de la seva articulació a través de diferents col·lectius. El llibre està organitzat en quatre parts que agrupen de forma equilibrada els diferents capítols que el composen. Una primera secció recull reflexions de caràcter general sobre el paper de la societat i dels moviments socials en la democratització espanyola, així com l'anàlisi d'allò succeït en altres països que experimentaren també processos de transició. En una segona part s'inclouen els estudis sobre les organitzacions de treballadors i d'empresaris, prestant atenció -en el cas del moviment obrer tant a una visió de conjunt com a cada una de les principals tendències. El tercer bloc està dedicat als denominats "nous moviments socials", amb aproximació a les associacions de veïns, els estudiants, l'Església, les dones, els pacifistes i els marginats. Finalment, el volum conclou amb una sèrie d'estudis dedicats a les característiques que defineixen la situació en comunitats autònomes com Catalunya, el País Basc, Andalusia, Astúries, Castella-La Manxa i Múrcia.

Los Discursos del cambio : imágenes e imaginarios sociales en la España de la transición (1976 - 1982)
Imbert, Gérard

Torrejón de Ardoz : Akal, 1990
ISBN 8476005687

Recull de diversos textos a la cruïlla entre la sociologia, la comunicació de masses, la semiòtica i l'anàlisi del discurs, amb la voluntat d'analitzar el funcionament de la societat tot reflexionant sobre el llenguatge en la seva dimensió socialment operativa. Presta especial atenció a la construcció, en l'època estudiada, d'un nou discurs hegemònic, amb el pas del "discurs conflictual" de 1975-1976 al discurs del consens democràtic, un procés que hauria anat acompanyat de la desaparició progressiva de la premsa crítica, al mateix temps que els partits majoritaris desterraven la idea de conflicte dels seus programes. Segons l'autor, el conflicte es va privatitzar i passà a negociar-se en secret, i aquest va ser un preu que pagà l'esquerra per aconseguir el seu lloc sota el sol. Resulta de particular interès l'anàlisi que fa del tractament públic del colpisme i en concret del 23-F, un tractament que mostra marcat per l'ocultació d'informació, els rumors i la presència d'una amenaça no concretada però omnipresent, elements, tots ells, constitutius d'un discurs que actuava també sobre la realitat; els textos que reprodueix ajuden a palpar el clima d'aquells anys i suggereixen dubtes sobre les visions que insisiteixen en l'"autocontenció" de la majoria de l'Exèrcit.

El Movimiento estudiantil madrileño durante el curso 1975 - 1976 : auge y agotamiento de un actor fundamental en la lucha contra el franquismo
Errázuriz, Javiera

Ayer. (Madrid. Núm 99 (2015) p. 199-224)

El moviment estudiantil madrileny va ser un agent actiu en la lluita en contra del règim franquista des dels esdeveniments de 1956 en endavant, malgrat que, com tot moviment social, va estar marcat per períodes de creixement i de declivi. La mort de Franco i el començament de la transició a la democràcia es van convertir en oportunitats polítiques immillorables per al moviment estudiantil, que va fer seves les peticions d'amnistia i democràcia que compartien diversos grups socials del país. D'aquesta manera, el moviment estudiantil va contribuir a la socialització d'un llenguatge democràtic entre la joventut, en els complexos inicis de la transició cap a la democràcia.

Forging democracy : The history of the left in Europe, 1850 - 2000
Eley, Geoff

Oxford : Oxford University Press, 2002
Hi ha traducció espanyola a l'editorial Crítica (Barcelona, 2002).
ISBN 9780195044799

Aquest llibre narra l'evolució de l'esquerra en la contemporaneïtat en la seua lluita per eixamplar els drets socials i polítics, una lluita que s'entén com a fonamental per tal de comprendre l'extensió de la democràcia al vell continent. A través d'un exercici analític llunyà de l'apologia, l'autor desplega un relat crític dels errors i encerts, d'allò que històricament s'ha constituït com l'esquerra. En aquest sentit, la primer part del llibre es consagra a la definició de l'esquerra en les seues múltiples accepcions - socialista, democràtica o popular- , la seua relació amb la formació de la classe obrera, el marxisme i els moviment socials del segle XIX. En una segona part, l'autor aborda la conjuntura de 1914-1923 i l'impacte de la Gran Guerra, la Revolució russa, els casos d'Itàlia i Alemanya, la formació dels partits comunistes, la relació amb les propostes feministes i l'aposta per l'eixamplament de la democràcia. A la tercera part, Eley analitza l'estabilització dels règims capitalistes, l'estalinisme i el Marxisme occidental, el feixisme i l'estratègia del Front Popular i l'esquerra a l'inici de la Guerra Freda. Finalment, la darrera part del llibre s'inicia amb l'esclat de la protesta de finals dels anys seixanta, el feminisme, els intents de repensar el socialisme i la democràcia i acaba amb l'ensorrament del "socialisme realment existent" i els nous moviments socials.

Madrid en huelga : enero 1976
Díaz Cardiel, Víctor

Madrid: Ayuso, 1976
ISBN 8433600036

Llibre sobre la vaga multitudinària de gener de 1976, publicat aquell mateix any a l'editorial Ayuso. Malgrat la seva naturalesa essencialment descriptiva i la proximitat entre els fets i l'elaboració del relat, l'obra conté una introducció sobre el marc polític en què s'esdevingué la vaga i es divideix en quatre grans apartats: qüestions clau del procés (l'espontaneïtat i la influència de la política en l'esclat de la vaga), antecedents (centrats sobretot en les Vagues de desembre de l'any anterior i en el clima derivat de les eleccions sindicals), una àmplia descripció dels fets, i una valoració dels resultats i de les experiències destacables d'aquelles jornades d'agitació i de les conseqüències que tingueren en el futur immediat.

Temps d'amnistia : les manifestacions de l'1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona
Ballester, David

Barcelona : Edicions 62, 2001
ISBN 9788429748406

David Ballester i Manel Risques analitzen en aquesta obra les causes i les conseqüències de les manifestacions multitudinàries de l'1 i el 8 de febrer de 1976, quan als carrers de Barcelona es reclamà àmpliament la democràcia amb crits de Llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia! Així, de manera rigorosa i documentada, el llibre aporta informació sobre un capítol destacat de la història recent d'Espanya, que evidencià el gran suport de l'oposició - malgrat la violència policial que s'emprà per a dissuadir les masses-i la pressió social per a avançar en el procés de transició cap a la democràcia.

Acción colectiva vecinal en el tardofranquismo : El caso de Rekalde
Ahedo Gurrutxaga, Igor

Historia del Presente. (Madrid, 23 (2010) p. 275-296)

Aquest article té com a objectiu l'exposició de les claus d'un cicle de mobilització al barri de Rekaldeberri, a Bilbao, que convertí l'Associació de Famílies de Rekalde en un referent del moviment veïnal a escala estatal i municipal per la seva capacitat de sostenir nivells elevats d'enfrontament amb un règim no democràtic cada vegada més mancat de recursos, així com pel seu paper articulador d'una identitat reivindicativa que encara manté avui dia. Així, s'analitza igualment la forma en què els actors incideixen en les estructures municipals i la manera de generar o condicionar les oportunitats per a l'acció. Els actors i les estructures que s'interrelacionen a través d'una acció col·lectiva que s'explica mitjançant una anàlisi de la manera en què els diversos mecanismes de la contesa connecten oportunitats i discursos, repertoris d'acció i estructures organitzatives.